La meva heroïna de la vida real
és la meva mare. La proposo perquè sempre sap com amar els familiars,
especialment jo, la seva filla, i sempre m’ajuda de tota manera possible.
La meva mare va néixer l’any
1968 a un poble petit al nord de la Xina. Era la tercera dels 4 fills, amb dos
germans i una germana. En aquell temps, la Xina havia començat tot just la Revolució Cultural que no acabava fins a
l’any 1976. Va ser un moviment a nivell nacional que va destorbar tots els camps
de la vida social, per la qual cosa la gent patia molt de pobresa i no tenia gaire
oportunitats de rebre educació. Per això, la meva mare, igual dels seus germans,
només va anar a l’escola primària i després va deixar-la per ajudar els pares. Quan
va complir els 20 anys, va casar-se amb el meu pare i va traslladar a viure a
un altre poble.
No obstant tot això, la meva
mare sempre sap la importància d’educació i intenta garantir-me totes les oportunitats
per aprendre, tant de l’aspecte econòmic com de l’aspecte ambiental. Gràcies a
ella, en contrast amb altres persones de la meva generació al meu poble natal
qui només van anar a l’escola secundària, jo vaig tenir l’oportunitat d’anar a
la universitat. No només això, la meva mare té un pensament molt obert. Encara
que ella no ha sortit mai del poble, no em restringeix i sempre m’anima anar afora
per explorar el món, en lloc de fer-me quedar a prop de casa. Quan vaig anar a
la universitat a Xangai, tenia el seu favor; quan vaig decidir venir a
Barcelona, també gaudia de la seva ajuda, encara que a l’inici el meu pare no
estava en favor meu. Tots aquestes característiques de la meva mare m’han ajudat
a guanyar més possibilitats de la vida.
Tenint en compte tot això,
proposo la meva mare com a l’heroïna de la vida real.
Molt bé, Liyun. Segur que a la teva mare li agradaria llegir aquest text i saber que l'has escollit com a heroïna :-)
ResponEliminaTe n'indico els errors a continuació:
La meva heroïna de la vida real és la meva mare. La proposo perquè sempre sap com amar (amar és correcte però molt literari; en aquest context és preferible ESTIMAR) els familiars, especialment jo, la seva filla, i sempre m’ajuda de tota manera possible.
La meva mare va néixer l’any 1968 a un poble petit al nord de la Xina. Era la tercera dels 4 fills, amb dos germans i una germana. En aquell temps, la Xina havia començat tot just la Revolució Cultural que no acabava (VA ACABAR)fins a l’any 1976. Va ser un moviment a nivell nacional que va destorbar (AFECTAR?) tots els camps de la vida social, per la qual cosa la gent patia molt de pobresa i no tenia gaire oportunitats de rebre educació. Per això, la meva mare, igual dels (QUE ELS) seus germans, només va anar a l’escola primària i després va deixar-la per ajudar els pares. Quan va complir els 20 anys, va casar-se amb el meu pare i va traslladar a viure a un altre poble.
No obstant tot això, la meva mare sempre sap (HA SABUT) la importància d’ (DE L')educació i intenta (HA INTENTAT) garantir-me totes les oportunitats per aprendre, tant de (DES DE )l’aspecte econòmic com de(DES DE) l’aspecte ambiental. Gràcies a ella, en contrast amb altres persones de la meva generació al meu poble natal qui (QUE) només van anar a l’escola secundària, jo vaig tenir (HE TINGUT) l’oportunitat d’anar a la universitat. No només això, la meva mare té un pensament molt obert. Encara que ella no ha sortit mai del poble, no em restringeix i sempre m’anima (ANIMA A) anar afora ( A FORA) per explorar el món, en lloc de fer-me quedar a prop de casa. Quan vaig anar a la universitat a Xangai, tenia el seu favor; quan vaig decidir venir a Barcelona, també gaudia de la seva ajuda, encara que a l’inici el meu pare no estava en (A) favor meu (potser més que estar a favor teu és que estava en contra o en desacord amb la idea). Tots (TOTES) aquestes característiques de la meva mare m’han ajudat a guanyar més possibilitats de la vida.
Tenint en compte tot això, proposo la meva mare com a l’heroïna de la vida real.