Xerès: ciutat
bressol del Flamenc. Per Toni Oller
Provenint de Còrdova ens vam endinsar a la ciutat de Xerès
(Ceret pel romans ). Només apropar-nos al barri de San Miguel vam veure l’estàtua d’una de les dones més grans del
Flamenc i potser la gran desconeguda del públic en general: La Paquera de Jerez. Una senyora “normal” amb aparença de mestressa de
casa. D’alguna manera em va recordar la figura de jazz, Ella Fitzgerald. Vam
sentir una enorme alegria al saber que ja hi érem a la medul·la d’uns dels
barris amb més solera flamenca. Solera que comparteix amb el barri de Santiago.
El més important de la ciutat, al meu parer, és que ha vist néixer grans artistes com és el cas de Lola Flores. De cop ens vam topar amb la seva
estàtua. Ostres, una altra estàtua d’una artista. Estàvem cercant
l’apartament i tot just el vam trobar al
costat d’una Lola de ferro que semblava estar en moviment malgrat ser
estàtica. Alleugerats del patiment de
sentir-nos perduts per haver trobat la
casa de veïns del segle XVII, no vam
trigar gaire en instal·lar-nos i saber a la recepció que el Tabanco El Pasaje organitzava actuacions
flamenques tots els dies en horaris (responsables) de vespre (tot un niu d’art que
ens traslladava en el temps i l’espai). En
vam anar-hi tres cops. El primer dia, un
dijous, tots eren turistes. El divendres i dissabte el públic era gent de la pròpia ciutat. Els Tabancos
són despatxos de vins creats per les diferents bodegues i des de fa poc s’ha
recuperat el flamenc en aquests establiments. També vam assistir a una actuació al Tabanco Cruz Vieja. Hem gaudit de l’expressió
artística de cantaores i cantaoras de flamenc de nivell brillant i vam celebrar veure el públic
local com s’apuntava a la festa i sortien a ballar o feien de palmeros. Jo vaig sentir la catarsi escènica
de l’espectador. El riure i les llàgrimes d’emoció es tornaven en el meu estat d’ànim,
segur que també va ajudar el Xerès o Xeressos que em vaig prendre, juntament
amb el pernil de Jabugo, la moixama i
d’altres delícies gastronòmiques. Recomano sincerament al lector viatjar en
aquesta part de Cadis
Aquest ha estat un viatge on hem cercat l’autenticitat de
les coses i hem satisfet amb escrèix aquest
objectiu. A la ciutat de Xerès, i a Sanlúcar de Barrameda, hi ha costums que a
Barcelona hem perdut. Un d’ells és veure totes les famílies juntes als bars fent el vermut-dinar
el diumenge al migdia. Per una altra
banda vam comprovar l’originalitat d’uns locals anomenats, en uns termes en castellà que eren
nous per nosaltres, com Abaceria o
Tabanco i que solament hem vist en aquest indret. A tot arreu parlàvem amb
cambrers, organitzadors, associacions... La Abaceria,
és un establiment on es pot menjar, beure i parlar (la impressió és que pot ser a qualsevol hora). Diguem que la diferència entre Tabanco i Abaceria està en el fet que en aquest últim no hi ha cante
ni el suport directe d’ una bodega
de vins. Vam esmorzar a La Abaceria Cruz Vieja uns considerables entrepans,
se’ls hi diu molletes, de pernil serrà (amb tomàquet) i cafè en llet
al mòdic preu de 2€. No hi ha comparació amb Barcelona.
La gent d’Andalusia és gent molt amable. És tan fàcil xerrar
en allà...
No hi érem en una
parc temàtic o davant una bonica postal, sinó que vivíem les coses com els propis ciutadans de
Xerès, això no passa sovint. Més que turistes ens agrada ser viatgers.
