Donostia és, segons la majoria de guies turístiques, una de les ciutats més
boniques de península, opinió que personalment comparteixo. Emplaçada en un
indret espectacular del País Basc, on es
combina perfectament el blau fosc del cantàbric amb el verd intens de l’exuberant vegetació, és una
població petita, encantadora i molt còmoda per a viure excepte per el clima, ja
que sempre està plovent. El riu Urumea (crec que és una ria, però no estic del
tot segura) divideix la ciutat en dos parts. A una banda es troba la part més
turística, amb la platja de la Concha i “lo Viejo” com a punts de referencia i
a l’altra, el barri de Gros, molt poc conegut pels visitants, però que jo
recomano sobretot per anar de pintxos. Hi ha molts motius per a fer una escapada
a Donosti. És un destí assequible per a visitar en pocs dies (amb l’avantatge
afegit de que n’és totalment plana i et pots desplaçar a peu a tot arreu d’una
manera barata i saludable). La seva arquitectura neoclàssica és un reclam per a
molts turistes, però probablement la gastronomia és el atractiu més rellevant
d’aquesta ciutat, no només pels famosos pintxos, sinó també perquè allí es troben
alguns dels cuiners amb major reputació
internacional com Arzak, Berasategi o Subijana.
Per a una escapada de cap de setmana, recomanaria començar la visita des de
l’estació de tren. Està al costat del riu, i des de allí es poden veure els
ponts que el travessen i les precioses façanes dels edificis,especialment les del
teatre Victoria Eugenia i l’hotel María Cristina.
Molt a prop es troba el modern Kursaal, famós per albergar el festival internacional
de cinema i per generar una gran controvèrsia entre els donostiarres, no massa
contents de tenir un edifici cúbic que contrasta fortament amb l’elegància i
romanticisme de desprèn la resta de la
ciutat. Creuant el pont del Kursaal, es pot anar cap a la Concha vorejant la
costa pel “Paseo Nuevo”, nom que reflecteix la ferocitat de la mar, ja que cada
poc temps les fortes onades literalment arranquen part del asfalt. Un cop a la
Concha, visita obligada per a qualsevol turista que passi per Dononsti, es pot
fer una bona passejada mirant el mar i l’illa de Santa Clara fins arribar al Peine
de los vientos, escultura de Eduardo Chillida.
Després, recomanaria acostar-se a “lo Viejo”, perdre’s una mica pels seus
carrerons i decidir en qual dels múltiples bars provar algun pintxo amb un
txacoli, zurito o sidra. El costum consisteix a fer una ruta pels diferents
locals i demanar-hi com a molt un o dos pintxos. De fet, gairebé mai se’n
demanen sinó que s’agafen directament de la barra i no porten escuradents, a
menys que sigui estrictament necessari per qüestions d’equilibri.
Amb aquest recorregut el visitant pot fer-se una bona idea de aquesta
petita població, però també mereix la pena visitar el Boulevard, la Avenida,
o pujar a Urgull o a Igueldo per a fer una bona foto panoràmica. Si a més
es disposa d’un cotxe, es poden visitar indrets preciosos a poca distancia com
Orio, Zarautz (famosa entre els surfistes), o Guetaria, poble on és
indispensable menjar peix a la brasa i que té un curiós penyal en forma de
ratolí.
Per cert. Havia preparat l'arxiu amb fotos, però no sé com es carreguen...
