El rescat de “Sanson”
En el bloc de pisos on vivien els meus pares, no hi havia gaire gent jove.
Eren 8 pisos amb dos habitatges per planta. Nosaltres vivíem al primer pis (hi
havia un entresol). Al segon pis hi vivia el senyor Manolo amb la seva dona, la
senyora Celia. Tots dos eren gallecs, però sobre tot ell no havia pas perdut el
seu accent. El senyor Manolo de forma autodidacta va aprendre a construir i a
tocar la gaita, això sí, la seva dona el feia pujar al quartet del terrat per
tocar-la!
El recordo com un home de cara rodona, que quan sortia al carrer sempre
duia una gorra que li tapava els pocs cabells que tenia. Era molt afable i carinyós
amb tothom, sempre es podia confiar amb el seu ajut quan els veïns el
necessitaven.
Recordo especialment un dissabte a la tarda quan vam sentir una baralla de
gossos i tot plegat vam veure que a l’arbre que teníem just davant de la
finestra menjador hi havia un gatet molt espantat. S’havia enfilat per escapar
dels gossos, però una vegada allà no sabia com baixar-hi, per aquest motiu
miolava, intentava moure’s per les branques, i com aquestes es bellugaven,
tornava enrere. La meva germana i jo estaven molt angoixades, ja que veiem que
l’animaló no sabia com baixar d’allà.
Tot plegat vam escoltar el so de la gaita del senyor Manolo i ho vam tenir
molt clar. Ell ajudaria al pobre gatet! Vam pujar ràpidament al terrat i li vam
explicar el que havia passat. Ell va baixar a casa seva i va agafar uns taulons
de fusta, per desprès baixar al nostre pis. Ens va demanar una mica de pa
mullat en llet, es va dirigir a la finestra del menjador i va col·locar els
taulons sobre les branques de l’arbre fins a la nostre finestra. Tot seguit, va
fer lliscar el recipient amb el pa remullat en llet per atraure el gatet que
encara miolava. El gatet va trigar una mica en acostar-se als taulons, però un
cop va ser a sobre es va sentir més segur i amb l’ajut del menjar el varem rescatar.
El millor de la història és que el senyor Manolo va adoptar al petit
“Sanson” i això ens va permetre jugar amb ell molts anys.
