Visita turística a un barri de Barcelona
Antònia Casellas
Barcelona és una
ciutat amb un gran atractiu turístic. De fet , en els darrers anys és una de
les ciutats europees que rep un nombre major de visitants. Només ciutats amb
una gran tradició com a centres culturals o d’entreteniment com París, New York
o Londres es troben per davant de Barcelona.
Les guies
turístiques de la ciutat, tant les temàtiques com les més generalistes, s´han
esmerçat per oferir un gran ventall de destins i productes. Amb tot, la gran
oferta turística –i com a conseqüència la presència de turistes- es concentra al centre de la
ciutat, especialment al Casc Antic, el front marítim i la ruta del modernisme.
Si algú cansat de la massiva presència de turistes al centre vol sortir dels
recorreguts més populars, els viatgers a Barcelona o els residents, com de fet passa
en moltes altres ciutats turístiques, pot visitar barris molt poc explorats.
Molta gent pensa
que en una ciutat com Venècia, en la que el turisme s´ha convertit en un
problema mediambiental, no es pot escapar a la presència de visitants. Quina
possibilitat hi ha, en un conjunt d´ illes tan petites com conegudes, de no ser
un turista més? De fet, a Venècia només s´ha de sortir dels carrers principals
i assenyalats pel recorregut turístic per trobar una altre Venècia completament
diferent i molt més real, en la que de fet no hi ha ni un sol turista
despistat. Potser perquè els hi fa por perdre’s o caure a l´aigua, però un
resident Venecià ens pot donar a conèixer aquest llocs, que de fet conformen la
majoria de la ciutat. El mateix passa amb Barcelona.
Per a turistes
excèntric i residents que no hi estiguin familiaritzats, a Barcelona el barri
de Sants és una mina per la mirada urbanística i antropològica interessada en
els detalls. Tot i estar al costat de la Plaça Espanya, centre neuràlgic de
distribució de “guiris” i locals cap
a la muntanya de Montjuïc, pràcticament cap visitant s´aventura cap a la
Carretera de Sants. Aquest carrer comença a tocar de la plaça i tot dret enfila
fins a l´Hospitalet. Els comerciants els hi agrada dir que és el carrer
comercial més llarg d´Europa. Potser sí o potser no. En qualsevol cas, un
recorregut pel carrer ofereix la possibilitat d´explorar comerços de tota mida
i condició, en els que es barreja de manera aleatòria la botiga del comerciant de
tota la vida amb comerços de nouvinguts amb contingut s del més variats ,
establiments d´alguna cadena comercial agosarada i molts, molts establiments de
tot tipus que només tenen en comú que estan regentats per xinesos.
Si algú queda
cansat de tanta botiga es pot aventurar pels carrerons estrets. Mirant enlaire,
tot intentant no ensopegar amb algú en les voreres estretes o torçar-se el
turmell, es pot observar edificacions de tot tipus que ens expliquen el
caràcter d´obrers arribats de molts indrets y de botiguers atrafegats que el
barri ha acollit al llarg de la història. En qualsevol cantonada encara és pot
trobar una casa antiga de pagès més o menys conservada o remodelada, un taller
obert o mig tancat per la crisi, i les restes d´una gran fàbrica que ara són un
espectre del passat o un edifici públic d´aquells d´aquella època en que no es
mirava prim amb el pressupost. Alguna plaça dispersa d´aire tradicional o postmodern sutura tot
aquest entrellat humà i entramat urbà. I si hi ha sort, fins i tot us podeu
trobar de cop i volta amb un parc més o menys arreglat , però això sí, sempre
ple de vida local.
