Caldereta de llamàntol d'un contrabandista

La cuina sempre és cultura, i per això vull presentar-vos un plat basat en el relat d'un viatger: En “Els contrabandistes. Un viatge frustrat” de Josep Pla, a bord del Mestral quan vorejava el Cap de Creus  cap a l’ Estany de Salses,  el Baldiri cuina en el seu Llagut una caldereta de lllamàntol.

CALDERETA DE LLAMÀNTOL D'UN CONTRABANDISTA

INGREDIENTS 4 PERSONES

½ llamàntol per persona

1 pebrot verd mitjà

3 alls

50 g d’ atmellles

350 g tomàquet madur

250 g. cebes

Una mica de julivert

2 dents d'all

2 cullerades rases de sucre

100 g pa per a sopes

Encara que pugui semblar un plat car, no ho és. Podem trobar llamàntols per menys de 10 Euros en els supermercats de grans superficies els caps de setmana. Alli ens ho prepararan i tallaran si indiquem prèviament que és per fer una caldereta. I si no podem tallar-ho nosaltres mateixos: separem el cap de la cua, separem las pinces i les partim per les juntes, el cap el partim per la meitat, la cua la tallem per las anelles. Reservem. Del cap traiem el budell central i els bigotis són per llençar.

1. Pelar i picar per separat les cebes, els alls i els tomàquets, rentar el pebrot i picar-ho. Escalfar l'oli en una cassola de fang i sofregir en ell el pebrot i la ceba; quan aquesta comenci a transparentar, incorporar el tomàquet i el sucre. Deixar coure lentament 15 minuts, retirar-ho del foc i una vegada  fred passar-ho per la batedora.

2. Posar la cassola al foc amb el sofregit, posar els trossos de llamàntol juntament amb el seu suc filtrat i cobrir al ras amb aigua, incorporar el julivert, salar i deixar coure a foc fort fins que comenci a bullir. Baixem el foc i esperem 30 minuts.

3. Picar en un morter ametlles i alls i afegir-ho a la cassola, coure 5 minuts mes i deixar reposar abans de servir.

4. Servim en un plat farcit de pa de sopa, i repartint a parts iguals els llamàntols.

Aconsello acompanyar aquest plat amb qualsevol vi negre de banyuls o un blanc de l'alt empordà (preferenment un garnatxa del celler de la coperativa de l'Espolla).

Bon profit!

Edu Valderrey

DECÀLEG D'UNA ACTITUD POSITIVA

1.    Som-hi. Poseu-vos a treballar. Les queixes i les crítiques no serveixen de res. Busqueu solucions i poseu-les en marxa.

2.    Tingueu una actitud positiva. Quan hi ha canvis o algun projecte no surt, és perquè hi ha alguna cosa a millorar.

3.    Entreneu-vos. Aconseguir i mantenir una actitud positiva s’aconsegueix entrenant. Mantingueu les distàncies amb les notícies dolentes i no us “enganxeu”.

4.    Creixeu amb les experiències. Tot el que ens passa ens ajuda a millorar. Trobeu el costat positiu i apreneu de la experiència.

5.    Viviu al present. Gaudiu el moment. Aprofiteu el que teniu aquí i ara.

6.    Enfoqueu els esforços. Concentreu els esforços, l’energia i l’atenció en el que vulgueu i no en el que no vulgueu.

7.    Sentiu-vos sempre bé. Teniu llibertat per decidir com us voleu sentir a cada moment.

8.    Somrieu. Quan somrieu el cervell entén que tot va bé. Somrieu i el món et somriurà.  

9.    Doneu les gràcies.

10.  Concentreu en el positiu. Presteu atenció al que penseu i digueu. Oblideu el “No puc”.

Visita turística a un barri de Barcelona

Visita turística a un barri de Barcelona

Antònia Casellas

Barcelona és una ciutat amb un gran atractiu turístic. De fet , en els darrers anys és una de les ciutats europees que rep un nombre major de visitants. Només ciutats amb una gran tradició com a centres culturals o d’entreteniment com París, New York o Londres es troben per davant de Barcelona.

Les guies turístiques de la ciutat, tant les temàtiques com les més generalistes, s´han esmerçat per oferir un gran ventall de destins i productes. Amb tot, la gran oferta turística –i com a conseqüència la presència  de turistes- es concentra al centre de la ciutat, especialment al Casc Antic, el front marítim i la ruta del modernisme. Si algú cansat de la massiva presència de turistes al centre vol sortir dels recorreguts més populars, els viatgers a Barcelona o els residents, com de fet passa en moltes altres ciutats turístiques, pot visitar barris molt poc explorats.

Molta gent pensa que en una ciutat com Venècia, en la que el turisme s´ha convertit en un problema mediambiental, no es pot escapar a la presència de visitants. Quina possibilitat hi ha, en un conjunt d´ illes tan petites com conegudes, de no ser un turista més? De fet, a Venècia només s´ha de sortir dels carrers principals i assenyalats pel recorregut turístic per trobar una altre Venècia completament diferent i molt més real, en la que de fet no hi ha ni un sol turista despistat. Potser perquè els hi fa por perdre’s o caure a l´aigua, però un resident Venecià ens pot donar a conèixer aquest llocs, que de fet conformen la majoria de la ciutat. El mateix passa amb Barcelona.

Per a turistes excèntric i residents que no hi estiguin familiaritzats, a Barcelona el barri de Sants és una mina per la mirada urbanística i antropològica interessada en els detalls. Tot i estar al costat de la Plaça Espanya, centre neuràlgic de distribució de “guiris” i locals cap a la muntanya de Montjuïc, pràcticament cap visitant s´aventura cap a la Carretera de Sants. Aquest carrer comença a tocar de la plaça i tot dret enfila fins a l´Hospitalet. Els comerciants els hi agrada dir que és el carrer comercial més llarg d´Europa. Potser sí o potser no. En qualsevol cas, un recorregut pel carrer ofereix la possibilitat d´explorar comerços de tota mida i condició, en els que es barreja de manera aleatòria la botiga del comerciant de tota la vida amb comerços de nouvinguts amb contingut s del més variats , establiments d´alguna cadena comercial agosarada i molts, molts establiments de tot tipus que només tenen en comú que estan regentats per xinesos.

Si algú queda cansat de tanta botiga es pot aventurar pels carrerons estrets. Mirant enlaire, tot intentant no ensopegar amb algú en les voreres estretes o torçar-se el turmell, es pot observar edificacions de tot tipus que ens expliquen el caràcter d´obrers arribats de molts indrets y de botiguers atrafegats que el barri ha acollit al llarg de la història. En qualsevol cantonada encara és pot trobar una casa antiga de pagès més o menys conservada o remodelada, un taller obert o mig tancat per la crisi, i les restes d´una gran fàbrica que ara són un espectre del passat o un edifici públic d´aquells d´aquella època en que no es mirava prim amb el pressupost. Alguna plaça dispersa  d´aire tradicional o postmodern sutura tot aquest entrellat humà i entramat urbà. I si hi ha sort, fins i tot us podeu trobar de cop i volta amb un parc més o menys arreglat , però això sí, sempre ple de vida local.