Xerès: ciutat bressol del Flamenc. Per Toni Oller

Provenint de Còrdova ens vam endinsar a la ciutat de Xerès (Ceret pel romans ). Només apropar-nos al barri de San Miguel vam veure l’estàtua d’una de les dones més grans del Flamenc i potser la gran desconeguda del públic en general: La Paquera de Jerez. Una  senyora “normal” amb aparença de mestressa de casa. D’alguna manera em va recordar la figura de jazz, Ella Fitzgerald. Vam sentir una enorme alegria al saber que ja hi érem a la medul·la d’uns dels barris amb més solera flamenca. Solera que comparteix amb el barri de Santiago.

El més important de la ciutat, al meu parer, és que ha vist néixer grans artistes com és el cas de Lola Flores. De cop ens vam topar amb la seva estàtua. Ostres, una altra estàtua d’una artista. Estàvem cercant l’apartament  i tot just el vam trobar al costat d’una Lola de ferro que semblava estar en moviment malgrat ser estàtica.  Alleugerats del patiment de sentir-nos perduts  per haver trobat la casa de veïns del segle XVII, no vam trigar gaire en instal·lar-nos i saber a la recepció que el Tabanco El Pasaje organitzava actuacions flamenques tots els dies en horaris  (responsables) de vespre (tot un niu d’art que ens traslladava en el temps i l’espai).  En vam anar-hi  tres cops. El primer dia, un dijous, tots eren turistes. El divendres i dissabte  el públic era gent de la pròpia ciutat.  Els Tabancos són despatxos de vins creats per les diferents bodegues i des de fa poc s’ha recuperat el flamenc en aquests establiments.  També vam assistir a una actuació al Tabanco Cruz Vieja. Hem gaudit de l’expressió artística de cantaores i cantaoras  de flamenc de nivell brillant  i vam celebrar veure el públic local com s’apuntava a la festa i sortien a ballar o feien de palmeros. Jo vaig sentir la catarsi escènica de l’espectador. El riure i les llàgrimes d’emoció es tornaven en el meu estat d’ànim, segur que també va ajudar el Xerès o Xeressos que em vaig prendre, juntament amb el pernil de Jabugo, la moixama i d’altres delícies gastronòmiques. Recomano sincerament al lector viatjar en aquesta part de Cadis

Aquest ha estat un viatge on hem cercat l’autenticitat de les coses i hem satisfet amb escrèix  aquest objectiu. A la ciutat de Xerès, i a Sanlúcar de Barrameda, hi ha costums que a Barcelona hem perdut. Un d’ells és veure  totes les famílies juntes als bars fent el vermut-dinar el diumenge al migdia.  Per una altra banda vam comprovar l’originalitat d’uns locals  anomenats, en uns termes en castellà que eren nous per nosaltres, com Abaceria o Tabanco i que solament hem vist en aquest indret. A tot arreu parlàvem amb cambrers, organitzadors, associacions...  La Abaceria, és un establiment on es pot menjar, beure i parlar (la impressió és que pot ser a qualsevol hora). Diguem que la diferència  entre  Tabanco i Abaceria està en el fet que en aquest últim  no hi ha cante ni  el suport directe d’ una bodega de vins. Vam esmorzar a La Abaceria Cruz Vieja uns considerables entrepans, se’ls hi diu molletes,  de pernil serrà (amb tomàquet) i cafè en llet al mòdic preu de 2€. No hi ha comparació amb Barcelona.

La gent d’Andalusia és gent molt amable. És tan fàcil xerrar en allà...  

No hi érem  en una parc temàtic o davant una bonica postal, sinó que  vivíem les coses com els propis ciutadans de Xerès, això no passa sovint. Més que turistes ens agrada ser viatgers.