Donosti

Donostia és, segons la majoria de guies turístiques, una de les ciutats més boniques de península, opinió que personalment comparteixo. Emplaçada en un indret espectacular del País Basc,  on es combina perfectament el blau fosc del cantàbric amb el  verd intens de l’exuberant vegetació, és una població petita, encantadora i molt còmoda per a viure excepte per el clima, ja que sempre està plovent. El riu Urumea (crec que és una ria, però no estic del tot segura) divideix la ciutat en dos parts. A una banda es troba la part més turística, amb la platja de la Concha i “lo Viejo” com a punts de referencia i a l’altra, el barri de Gros, molt poc conegut pels visitants, però que jo recomano sobretot per anar de pintxos. Hi ha molts motius per a fer una escapada a Donosti. És un destí assequible per a visitar en pocs dies (amb l’avantatge afegit de que n’és totalment plana i et pots desplaçar a peu a tot arreu d’una manera barata i saludable). La seva arquitectura neoclàssica és un reclam per a molts turistes, però probablement la gastronomia és el atractiu més rellevant d’aquesta ciutat, no només pels famosos pintxos, sinó també perquè allí es troben alguns dels  cuiners amb major reputació internacional com Arzak, Berasategi o Subijana.

Per a una escapada de cap de setmana, recomanaria començar la visita des de l’estació de tren. Està al costat del riu, i des de allí es poden veure els ponts que el travessen i les precioses façanes dels edificis,especialment les del teatre Victoria Eugenia i l’hotel María Cristina.

Molt a prop es troba el modern Kursaal, famós per albergar el festival internacional de cinema i per generar una gran controvèrsia entre els donostiarres, no massa contents de tenir un edifici cúbic que contrasta fortament amb l’elegància i romanticisme de desprèn  la resta de la ciutat. Creuant el pont del Kursaal, es pot anar cap a la Concha vorejant la costa pel “Paseo Nuevo”, nom que reflecteix la ferocitat de la mar, ja que cada poc temps les fortes onades literalment arranquen part del asfalt. Un cop a la Concha, visita obligada per a qualsevol turista que passi per Dononsti, es pot fer una bona passejada mirant el mar i l’illa de Santa Clara fins arribar al Peine de los vientos, escultura de Eduardo Chillida. 

Després, recomanaria acostar-se a “lo Viejo”, perdre’s una mica pels seus carrerons i decidir en qual dels múltiples bars provar algun pintxo amb un txacoli, zurito o sidra. El costum consisteix a fer una ruta pels diferents locals i demanar-hi com a molt un o dos pintxos. De fet, gairebé mai se’n demanen sinó que s’agafen directament de la barra i no porten escuradents, a menys que sigui estrictament necessari per qüestions d’equilibri. 

Amb aquest recorregut el visitant pot fer-se una bona idea de aquesta petita població, però també mereix la pena visitar el Boulevard, la Avenida, o  pujar a Urgull o a Igueldo  per a fer una bona foto panoràmica. Si a més es disposa d’un cotxe, es poden visitar indrets preciosos a poca distancia com Orio, Zarautz (famosa entre els surfistes), o Guetaria, poble on és indispensable menjar peix a la brasa i que té un curiós penyal en forma de ratolí.

Per cert. Havia preparat l'arxiu amb fotos, però no sé com es carreguen...