La cuina sempre és cultura, i per això vull
presentar-vos un plat basat en el relat d'un viatger: En “Els contrabandistes. Un viatge frustrat” de
Josep Pla, a bord del Mestral quan vorejava el Cap de Creus cap a l’ Estany de Salses, el Baldiri
cuina en el seu Llagut una
caldereta de lllamàntol.
CALDERETA DE LLAMÀNTOL D'UN CONTRABANDISTA
INGREDIENTS 4 PERSONES
½ llamàntol per persona
1 pebrot verd mitjà
3 alls
50 g d’ atmellles
350 g tomàquet madur
250 g. cebes
Una mica de julivert
2 dents d'all
2 cullerades rases de sucre
100 g pa per a sopes
Encara que pugui semblar un plat car, no ho és. Podem trobar
llamàntols per menys de 10 Euros en els supermercats de grans superficies els
caps de setmana. Alli ens ho prepararan i tallaran si indiquem prèviament que
és per fer una caldereta. I si no podem tallar-ho nosaltres mateixos: separem
el cap de la cua, separem las pinces i les partim per les juntes, el cap el
partim per la meitat, la cua la tallem per las anelles. Reservem. Del cap
traiem el budell central i els bigotis són per llençar.
1. Pelar i picar per separat les cebes, els alls i els tomàquets,
rentar el pebrot i picar-ho. Escalfar l'oli en una cassola de fang i sofregir
en ell el pebrot i la ceba; quan aquesta comenci a transparentar, incorporar el
tomàquet i el sucre. Deixar coure lentament 15 minuts, retirar-ho del foc i una
vegada fred passar-ho per la
batedora.
2. Posar la cassola al foc amb el sofregit, posar els trossos de
llamàntol juntament amb el seu suc filtrat i cobrir al ras amb aigua,
incorporar el julivert, salar i deixar coure a foc fort fins que comenci a
bullir. Baixem el foc i esperem 30 minuts.
3. Picar en un morter ametlles i alls i afegir-ho a la cassola,
coure 5 minuts mes i deixar reposar abans de servir.
4. Servim en un plat farcit de pa de sopa, i repartint a parts
iguals els llamàntols.
Aconsello acompanyar aquest plat amb qualsevol vi negre de banyuls
o un blanc de l'alt empordà (preferenment un garnatxa del celler de la coperativa de l'Espolla).
Bon profit!
Edu Valderrey
Definitivament el migdia no és una bona hora per corregir receptes. Ara tinc una gana!
ResponEliminaBé, Edu. És una recepta clara i a més hi incorpores introducció i tancament.
Correccions: grans superficies (superfícies); Alli (allí/allà); Pelar i picar (és preferible evitar els infinitius per donar instruccions; en el paràgraf anterior utilitzaves la primera persona del plural, també pots emprar la 2a del plural. Caldria modificar totes les formes verbals del fragment [peleu i piqueu]; sofregir en ell [sofregiu-hi]; 5 minuts mes (més)